dimecres, 18 de gener del 2012

PUNTUACIÓ AVALUACIÓ INICIAL

COMENTARIS SOBRE ELS CAMBIS EN LA PUNTUACIÓ
 DE LA AVALUACIÓ INICIAL


 L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: ___6_

Segueixo pensant que les possibilitats que ens ofereix la tecnologia en el procés d'ensenyament aprenentatge son múltiples, dons considero que es una eina que ens pot ajudar aconseguir un bon desenvolupament integral de les capacitats del nostres alumnes. però considero que l'objecte principal de la Tecnologia Educativa no es només oferir tècniques sinó ensenyar-nos a utilitzar-les per tal de optimitzar els nostres resultats

Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __8____

Estic d’acord amb aquesta afirmació inclús més que quan vaig puntuar-la la primera vegada, doncs després de realitzar l’assignatura considero que tant la aportació dels meus companys com les orientacions dels consultors son imprescindibles per un correcte assoliment de l’aprenentatge.

 Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : __10______

Es necessari per un bon aprenentatge tenir a l’abast tècniques que ens condueixin a ell, per tal de desenvolupar totes les capacitats necessaries per un bon desenvolupament. Els educadors son els encarregats de oferir als alumnes unes técniques amb les qual s’arribi aconseguir un aprenentatge significatiu, i han de ser competents per tal de utilitzar estrategies especifiques per cada situació en la que ens trobem.

 La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: _6____ 

Considero que no estic d’acord totalment amb aquesta afirmació dons considero que la tencologia no està completament basàda en la ciencia, com hem pogut comprobar en aquesta assignatura, altres àmbits també es relacionen amb la tecnologia per la qual cosa no hi ha una neutralitat en aquest aspecte

 Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __8___


He pujat la puntuació degut a que després de haber treballat amb les aules de la UOC m’he adonat de que es molt cert que les aules son una comunitat d’aprenentatge, que es construeix a partir de les aportacions dels companys i  de les anotacions del consultors.


Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __3___

He considerat la meva puntuació en aquesta qüéstio per la simple raó de que es important rectificar quan t’equivoques. Considero que el debat es una manera de compartir perspectives diferents, de aprendre a argumentar la nostre posició i contrargumentar les posicions que es contraponen a les nostres. Es una manera de exercitar la capacitat de analitzar la informació i exposar-la per tal de que els altres tinguin clar la teva postura.  Es una activitat molt productiva i no considero que es perdin hores.

La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ___5____

He reconsiderat la meva postura davant d’aquesta afirmació pel sol fet de que els psicopedagogs son encarregats més que de assegurar un bon domini de les TICS,  es tracta de assegurar un bon desenvolupament de les capacitats dels alumnes amb la possbilitat de utilitzar el gran ventall de possbilitats que ens ofereixen les tics per tal de aconseguir-lo.

Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __5____

Després de tornar a llegir aquesta pregunta m’he adonat que no se ni per què la vaig constestar, ja que no havia participar encara en cap debat, per aquesta raó la puntuació que vaig possar com si no exixtis. Ara la nota que possaria seria un 5, dons considero que els debats están ben estructurats i organitzats, pero sempre hi ha a possibilitat de mollorar, per aixo aquesta puntuació.

 Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___6_____

Les tics no es que siguin necessàries per trasnmetre constinguts sino que son eines que donen la possibilitat de trasnmetre continguts d’una manera diferent e innovadora, que motivarà i aumentarà l’intrés dels nostres alumnes. D’aqui que no varii la meva puntuació.

 El canvi tecnològic determina el canvi social: ___8_____

Segueixo estan molt d’acord amb aquesta afirmació dons considero que un canvi en qualsevol ambit  suposa un canvi en altres ambits amb els que está indirectament relacionat. Com hem pogut estudiar en aquesta assignatura al llarg de l’historia han succeït una serie de canvis que han suposat un canvi en la societat,com vem veure en la incorporació de la tecnologia en la nostra societat, convertida a una societat de la informació i de la comunicació.  









dilluns, 16 de gener del 2012

AUTOAVALUACIÓ DE LA ASSIGNATURA

          AUTOAVALUACIÓ DE LA ASSIGNATURA


 A mode d’introducció, ens trobem en una societat  anomenada de la informació i del coneixement on les tecnologies, element essencial en el moment en el qual ens trobem,  ocupen un lloc fonamental en tots els àmbits, però en el cas que ens ocupa, en el àmbit educatiu pot exercir un paper important.
                La tecnologia, des de el punt de vista educatiu, tenim que veure-la com noves formes i estratègies en el procés d’ensenyament aprenentatge, que poden ser de gran utilitat i eficaç per tal de que es pugui aconseguir un aprenentatge significatiu. Això si no tenim que pensar que només amb la tecnologia arribarem a obtenir aquest aprenentatge significatiu ja que per si sola no pot canviar l’educació.
                 Al llarg d’aquesta assignatura em pogut veure,  en primer lloc la evolució que ha sofert la Tecnologia Educativa, degut a divergències d’opinions o per mites erronis sobre la tecnologia. Respecte aquesta part dir que ha estat interessant veure aquesta evolució per la qual ha passat la tecnologia educativa, i sobretot, tenir clar com a arribat a ser.
                Durant aquesta evolució tecnològica es important quedar-se amb quatre moments més importants i decisius en la conceptualització de la tecnologia educativa  i son en primer lloc la influencia dels mitjans a Influència dels mitjans audiovisuals i mitjans de comunicació de massa aplicats al terreny educatiu, introducció de la psicologia conductista en el procés d’ensenyament-aprenentatge, introducció de l’enfocament sistèmic aplicat a l’educació,i per últim, noves orientacions sorgides com a conseqüència de la introducció de la psicologia cognitiva i els replantejaments epistemològics plantejats al camp educatiu en general i en el curricular en particular. I la conceptualització de la TE actualment, destaquen a Rodriguex Dieguez (1994), es que apunta el disseny, l’estructuració, la presentació i optimització de mitjans e instruments didàctics.

                Aquesta conceptualització esta fonamentada per diverses fonts, però les més transcendentals van ser i son la de la teoria de la comunicació, de la psicologia i de les tecnologies de la informació.

                Es important en aquesta avaluació de les TICS,  anomenar les raons  per les que penso que s’han produït una sèrie de canvis en tots els sectors (econòmics, mediàtics , organitzatius, empresarials, culturals, educatius i de personalitat) i expressar les possibilitats que poden donar les noves tecnologies. . En primer lloc, ens possibiliten un ampli  ventall d’informació que està al nostre abast i a més de manera permanent la qual cosa no significa que ens provoqui un aprenentatge significatiu el sol fet  de tenir-la sinó de saber avaluar-la i adaptar-la a les nostres necessitats. Un altre possibilitat son els entorns flexibles `per l’aprenentatge, ja que vivim en una societat caracteritzada pel ritme frenètic que portem, i això ens ajuda a flexibilitzar el temps i l’espai on es produeix l’aprenentatge, a més també ens pot ajudar a ampliar les eines de comunicació entre el professor i  alumnes, com ocórrer en aquesta universitat, on la tecnologia es la eina per la qual existeix la comunicació. Un altre factor es la possibilitat. D’interaccionar amb diferents codis i sistemes per tal de treballar d’una manera diversa i més original.  Un altre possibilitat que ens ofereix les TICS escanviar el mode per el qual es transmet la informació, es a dir, hi ha una flexibilització dels itineraris formatius, i també possibiliten l’ampliar les estratègies de formació, per tal de oferir una elecció real respecte quan, com a quin ritme i on estudiat.  Per aquesta raó també ofereixen una creació d’entorns interactius , on el subjecte tindrà la possibilitat de interactuar tant amb l’entorn com amb les persones, a més de anar construint el nostre propi coneixement a partir d’aquestes interaccions.
                Per això, respecte a l’educació podem dir que les tics son un element curricular que propicia el desenvolupament d’habilitats cognitives i valors en un context determinat i facilitat, amb les interaccions amb l’entorn, amb els materials i amb altres persones.
                Respecte a la qüestió sobre si hi ha hagut un canvi conceptual, si hi ha hagut construcció de models mentals, desprès de veure i repassar la avaluació inicial amb aquesta segona realitzada al gener, puc dir que si que hi ha hagut un canvi conceptual però prefereixo fer la següent reflexió sobre el tema.
                Com ja sabem desprès de realitzar aquesta assignatura, es que els essers humans som constructors naturals de models mentals, això vol dir que nosaltres construïm models mentals que a partir de les interaccions amb l’ambient, altres persones o altres materials, es van fent més complexos, la qual cosa ens ajudaran a raonar més conscientment i d’una manera més productiva.  Quan anem construint models mentals mes complexos podem dir que ha estat un aprenentatge significatiu.
                Respecte als meus models mentals, des de que vaig començar aquesta assignatura fins ara que està quasi acabada, s’han anat fent més complexos, dons per mi ha resultat un aprenentatge significatiu, ja que he anat interioritat nous conceptes, nous coneixements, i els he anat absorbint, i traient conceptes vells que ja no eren correctes, degut a la meva experiència i reflexió sobre les noves tecnologies i sobre la societat de la informació i de la comunicació.
                A partir d’aquest models mentals que cada vegada que passava el temps,  anaven fent una activitat, un altre, llegint un article, creant reflexions... s’anaven fent més complexos , mes coherents, més racionals... anava canviant la meva manera de veure els conceptes que en un principi veia així, i ara els entenc d’una altre manera. Aquest procés que he realitzat s’anomena canvi conceptual, en el qual s’ha produït una reestructuració dels conceptes.  Hi ha diversos processos i ritmes del canvi conceptual, però penso que en el meu cas, com pensaven alguns autors (Smith, diSessa i RRESNICK, 1993; Siegler,1996), ha estat un procés evolutiu d’ampliació i transformació gradual dels estats de coneixement, es a dir, he anat acomodant gradualment el coneixement sobre les TICS i l’he convertit en un coneixement mes racional, mes coherent i més constructiu.
                La tecnologia es una eina que atrau als estudiants i per la qual poden arribar a un canvi conceptual. Per això es fonamental utilitzar aquesta metodologia per la construcció de coneixements, dons l’aprenentatge reproductiu que es dona a les escoles no  implica aquest canvi conceptual, nomes els bons estudiants podrien arribar a desenvolupar nous models mentals a través del descobriment, però aquells que necessiten de la instrucció per la seva creació  necessiten de la tecnologia per tal de construir nous coneixements que provoquin nous models mentals, i per conseqüent, un canvi conceptual.
                Per aquestes paraules anteriors, vull fer una autovaloració general sobre les activitats que hem anat realitzant durant aquesta assignatura.
                Parlarem primer de la primera PAC, en la qual no vaig fer la feina a temps i per això no la tinc ben complerta. Però en el cas del debat, que va ser un exercici de la PAC1, vull dir que penso que las meves aportacions als fils van ser bones, amb l’estructuració d’una bona argumentació i/o contrargumentració, amb sentit, seguin el fils dels companys, rescaten comentaris d’altres companys i relacionant-los amb els meus. L’activitat del debat va ser molt interessant sobretot per les aportacions dels companys que cada vegada el feien més interessant i més significatiu, i no cal dir que eren temes interessants que donaven peu per poder fer bones argumentacions, que era l’objectiu del debat.
                Pel que fa la PAC 2, considero que he fet un bon treball, i penso que el necessari per poder aprovar aquesta assignatura. En quan l’activitat de modelatge d’històries, considero que va ser una activitat molt interessant, a més de tenir com recurs la base KITE , la qual em sembla molt útil per un futur laboral en l’educació, incloent els casos realitzats per els meus companys. També el fet de crear un cas com els de la base KITE em va resulta una feina molt agradable i fàcil de realitzar. En quan a la construcció del meu cas , penso que va estar un cas prou interessant, i que vaig fer una bona feina.
                 En quan a l’activitat estrella d’aquesta PAC2 ,i penso que també de l’assignatura, el miniprojecte, considero que es una activitat que engloba tots els conceptes i coneixements adquirits al llarg de l’assignatura, i es una bona manera de posar-los en pràctica. Considero que he realitzat aquet projecte amb molt d’interès, sempre pensant en millorar el meu treball en l’assignatura, i per aquesta raó penso que es un projecte ben fet, on s’integren tots els coneixements que he anat adquirint durant l’assignatura, on la posada en pràctica a resultat correcte, hi he demostrat que amb l’activitat programada en el projecte s’arriba a un aprenentatge significatiu, a traves de la resolució de problemes. 
                També mencionar el treball realitzat amb BLOGGER, cosa que encara no havia pogut descobrir. Penso que el blog es una forma interessant de compartir, en el cas d’aquesta assignatura, el treballs, les activitats, els mapes...però fora del que es l’assignatura, penso que es una eina molt interessant que obre un ventall molt ampli de possibilitats. Un blog pot tindre moltes funcions diferents i cada blog es un mon per descobrir. El meu treballa al blog estat correcte, he penjat totes les activitats que he realitzat, i l’he anat actualitzant tal com penjava un document més.
                Un últim aspecte a mencionar en aquesta autoavaluació de la AC,  son els mapes de conceptes. Penso que des de el primer mapa que vam realitzar al començament de l’assignatura ,hi ha hagut una gran millora en la realització, organització i integració dels conceptes en el mapa conceptual. Penso que en aquet aspecte he après molt significativament a fer mapa conceptuals, i entendre la seva utilitat. Penso que es una eina molt útil i eficaç, que ens ajuda a realitzar un aprenentatge actiu, ja que ens obliga a relacionar els conceptes, a jugar amb ells, per tal de expressar d’una manera ordenada i precisa el nostre coneixement, en el cas de l’assignatura, les noves tecnologies de la informació i de la comunicació a l’educació.

AUTOAVALUACIÓ DEL PROJECTE

                                    AUTOAVALUACIÓ DEL PROJECTE   

Penso que he realitzat una bona feina en la realització d’aquesta activitat o miniprojecte, per tal de compensar la falta de temps i la no entrega de treballs, que vaig patir en la PAC 1, raó per la qual he intentat fer un bon treball, interessant i útil per el meu futur laboral. A continuació, faré una autoavaluació sobre aquesta activitat tractant més o menys tots els aspectes més importants en la realització, practica y resultats del miniprojecte.

                  Primer de tot comentar que encara que no he utilitzat, com podem veure, tecnologies col·laboratives 2.0 en la posada en pràctica de l’activitat, he utilitzat el blogg creat a l’assignatura  per anar comentant els passos a realitzar en l’activitat practica del meu projecte. Penso que en l’activitat realitzada no feia falta aquet tipus de tecnologia.

                         En quan al treball en si, penso que te una bona claredat expositiva, es a dir, que no hi ha cap part del treball que no sigui comprensible, a més d’una bona estructura, fet que ajuda a que sigui fàcil de llegir i entendre. També considerar la bona presentació del treball, senzilla i bonica, que juntament amb una portada complerta i un índex automàtic, fan que sigui molt correcte i que no resulti incòmode, ni avorrit de llegir, a part de que una bona presentació sempre ajuda a fer que el treball sigui millor.

                 En el cas de l’activitat pràctica del projecte, considero que es una activitat que te un punt d’originalitat, pel que fa a les regletes en format digital, ja que es un material divertit que els nens els entusiasma i els agrada, a més de treballar ,al mateix temps que divertir-se, les matemàtiques. Es una activitat que te una justificació evident, doncs les regletes son un material didàctic fonamental en el segon cicle d’educació Infantil, per un bon començament de l’aprenentatge de les matemàtiques, raó per la qual considero que es tracta d’una activitat coherent, recolzat científicament.

                  En quan a l’adaptació de l’activitat a les característiques del nen, considero que es molt correcta, dons com vaig explicar anteriorment, es tracta d’un programa que atén a la diversitat, a les seves necessitats educatives, el seu ritme d’aprenentatge o alguna discapacitat, com la ceguera i la sordera, per tal de tendre a la diversitat del alumnat que existeix en les aules.
                          Un altre aspecte a comentar sobre l’activitat es el problema en el que es basa el projecte, el qual tenim que resoldre, penso que es un problema que se’ns pot presentar en qualsevol moment i que es important veure com ens ensortiriem.

                         També considero que seguin Johassen, hem definit molt bé en que consistia el problema, i a partir d’aquest autor hem identificat el problema, l’hem classificat i em intervingut. En aquesta intervenció vaig presentar el problema al nen, com si no fos un problema, com si es tractes d’un joc més, perquè considero que el joc en aquestes edat es fonamental per arribar a un aprenentatge significatiu, a més de qu ees una manera molt eficaç de captar la seva atenció e interès. I com vaig poder comprovar es un bon mètode per presentar al nen l’activitat.

                         El problema a tractar consistia en “perquè serveixen les regletes”, per resoldre’l he utilitzat una aplicació digital anomenada les regletes digitals, un recurs didàctic per l’ensenyament de les matemàtiques. Com ja he comentat anteriorment el problema esta adaptat a les característiques del nen. Considero que aquesta eina ha estat una gran facilitadora i generadora d’aprenentatge significatiu, degut al resultat de la posada en pràctica, dons el nen em va demostrar que havia interioritzat els conceptes i els havia substituït per altres més complexos , i per tant, estava desenvolupant la capacitat lògica, un dels objectius de l’activitat.

                         Durant tot el procés de realització de l’activitat, la meva intervenció era de guia, el nen era qui manejava l’ordinador, jo només l’orientava respecte a quina activitat havia de fer. En el cas d’aquest projecte penso que l’actuació psicopedagoga en el meu cas era de ajudar al nen a resoldre el problema intentant arribar a la solució, a través de les TICS, per aconseguir una aprenentatge significatiu.

                          En quan al mapa de conceptes que realitzat en aquet projecte penso que està correcte i ben definit. Encara que no sigui un mapa conceptual molt extens, penso que era necessari no donar masses voltes als conceptes, sinó que hauria de ser un mapa conceptual senzill, i que a la vegada integres tots els conceptes de l’assignatura relacionant-los amb el projecte.  Penso que he complert el meu objectiu, considero que es un bon mapa conceptual ben definit, ben estructurat, ben organitzat i sobretot molt global.

                         Un altre aspecte a mencionar del projecte, es la bona descripció del procés seguit, molt ben definit, amb una explicació pas per pas del que va ser l’activitat del projecte, i com es va portar a la practica. A més amb l’acompanyament de les il·lustracions penso que ha quedat ben explicat tot el procés.

                         Per últim, explicar que pel que fa l’avaluació de l’aprenentatge aconseguit de nen com del disseny de l’activitat, considero que ambdues son correctes. En primer lloc, l’avaluació de l’aprenentatge aconseguit per el nen es senzilla però complerta, dons s’ha tingut en compte tan els coneixements previs del nena abans de realitzar  l’activitat, com les característiques del nen, com el seu ritme d’aprenentatge...per això considero que ha estat una avaluació correcte. I en segon lloc, pel que fa al disseny de l’activitat, penso que en l’avaluació de la tecnologia utilitzat, ha estat ben explicada en el seu apartat, però dir que segueixo pensant que ha estat un bon disseny, que ha generat tant l’aprenentatge significatiu per el nen com per mi mateixa alhora d’utilitzar aquesta tecnologia, que sens dubte tornaré a utilitzar en un futur quan tingui la possibilitat.

                En general , considero que he realitzat un bon treball en aquest projecte, he posat molt d’interès i moltes ganes, per aconseguir els resultats que per mi han estat correctes, però com sempre millorables.  Penso que es un treball ben organitzat, estructurat, interessant i sobretot útil. Ha estat un treball molt interessant que no m’importaria fer diversos com aquet, encara que porten molt de temps, molta feina, i sobretot compromís, que es el que he intentat fer des de que la vaig començar. 
        Avaluació tecnològica (processual) del disseny

                Com ja he expressat en les pagines anteriors si no haguéssim utilitza la tecnologia en aquet projecte el resultats serien considerablement diferents. En aquet projecte les TICS han sigut un nou recurs que ens ofereix un infinitat de possibilitats.
                 En primer lloc, dir ,que ens trobem en la societat anomenada de la informació i comunicació, les tecnologies ens envolten en el nostre dia dia, i no hi ha cap dia que no interactuem en elles. Es oportú esmenta aquella frase de que els nens neixen amb un pa sota el braç però en els temps que  corren els nens neixen amb un aparell tecnològic sota el braç. Els nens d’aquestes generacions neixen amb la tecnologia, per això podem trobar nens que des de ben petits saben utilitzar més el ratolí que un llapis.  
                El que ha suposat l’ús de la tecnologia en aquest projecte ha estat una infinitat de possibilitats com ja he comentat, a més de descobrir que les noves tecnologies son un recurs útil i eficaç amb els nens, doncs com he pogut comprovar en el meu cas, es un recurs que ajuda a mantenir la capacitat d’atenció, capta l’interes del destinatari,  i a més es diverteixen i aprenen a la vegada, que es el més important.
                Vaig utilitzar aquest recurs tecnològic ja que durant la carrera de magisteri que vaig fer hem van ensenyar aquesta aplicació per treballar les regletes, que son un dels recursos més importants en aquesta etapa per l’aprenentatge de les matemàtiques, i volia compartir-lo amb els companys de l’assignatura i sobretot poder utilitzar-lo que encara no havia tingut la oportunitat. A més, hem sembla un programa motivador i atractiu que combina els avantatges de les noves tecnologies, amb la manipulació digital i la experimentació amb les regletes de Cuisenaire. Es un programa adaptat per diferents nivells del segon cicle d’educació Infantil  i per el primer cicle d’educació Primaria, per això es molt útil perquè dona resposta a la diversitat de l’aula.
                Es una aplicació on el nen es el protagonista del seu aprenentatge, el nen aprendre jugant, i es donarà compte dels seus errors per el mecanisme d’encert-error del programa. A més es un programa que disposa de diverses activitats per treballar la lògica matemàtica , i tindre la possibilitat de escollir que volen treballar per la seva organització senzilla i fàcil d’utilitzar per els nens petits, i una estructura amb la qual el nen es familiaritza fàcilment.
                Aquest projecte el tornaria a fer perquè m’ha semblat molt interessant, sobretot la posada en practica de l’activitat. Tornaria a fer la mateixa activitat si fos per un nen amb les mateixes característiques però si es tracta d’un nen amb necessitats educatives canviaria la forma però no el programa, ja que aquest programa consten unes consideracions ressenyables en el camp de la manejabilitat y accessibilitat per aquest nens i nenes.
Ø  En quan als usuaris amb deficiències auditives poden llegir en tot moment el text amb indicacions del que se’ls demana en l’activitat, ja que tot va amb la seva corresponent part escrita.
Ø  Per els  disminuïts visuals es presenten contrastos de colors que no dificultin la seva percepció i totes les categories presenten etiquetes descriptives de la seva funcionalitat.
Ø  La informació es presentada de forma escrita i de forma acústica.
Ø  Per els nens que tenen daltonisme, les regletes, que es distingeixen per el color, hi ha la posibilitat de suprimir el seu color.
                Així que aquesta activitat es podria plantejar inclús amb nens amb deficiències, es un programa que atén a la diversitat de les aules.
                Es un projecte que tornaria a fer simplement per el resultat que m’ha donat en aquet i sobretot per conclusió a la qual en fa arribar aquest projecte, i en general la assignatura, i es que les noves tecnologies son un recurs clau en l’educació de la societat de la informació i la comunicació.
                He arribat aquesta conclusió pel que he esmentat, per el resultat que he pogut veure durant aquest projecte, a més de altres situacions on he pogut comprovar fins a on pot arribar la tecnologia en l’àmbit de l’educació. Penso que  vivim en una societat fonamentalment envoltada per la tecnologia, no hi ha un sol dia que no les utilitzem, i si es així com es que no ens eduquem amb ella, ja que els nens deuen aprendre com funcionen des de ben petit a fer un bon ús d’ella i de saber quines son les seves possibilitats.
                A més segueixo dient que es un recurs que els nen els torna boixos, que els motiva moltíssim i mostren gran interès per aprendre si poden utilitzar les tecnologies.  Quan tenen la possibilitat de poder aprendre amb noves tecnologies son els primers en construir-ne el seu aprenentatge.
                Penso que les TICS son un recurs educatiu que avui en dia es indispensable  tenir-lo en totes les aules, tant com a eina per el professor, per explicar la matèria d’una manera més             poses un llibre davant d’uns alumnes o per el contrari li poses una tablet amb el mateix contingut,  que creieu que elegirà, un llibre que hem vist tota la vida, o la tablet, que es una forma original i més atractiva  de presentar els continguts als destinataris? La resposta es ben evident.
                Al debat de l’assignatura em va tocar la postura tecnodeterminista, i segueixo defensant-la ja que penso el mateix que vaig comentar que en l’educació de avui en dia no estigui present la tecnologia, ja que com he dit estem en una època tecnològica, on l’augment del coneixement de la societat ve donada  en gran part gracies al paper que té la tecnologia, com es deixa entreveure en l’article de Domènech. Per això es important que les TICS siguin un recurs més, e inclús el més important i el més idoni perquè es produeixi un canvi necessari en el sistema educatiu, on les tecnologies siguin la eina fonamental per adquirir i cercar coneixements.
                Per tot això penso que el canvi que necessita ràpidament el sistema educatiu es que la tecnologia sigui present en tot moment a les aules i que els educadors siguin capaços de treure el màxim profit a aquest recurs tan important per la societat en la que ens trobem.
                Per acabar amb aquest apartat, dir que les Tics en aquest projecte, i en l’educació en general, poden aportar noves maneres d’entendre l’educació, i poden fer que hi hagi un cavi en el sistema educatiu espanyol i poder arribar a tindre una educació de qualitat i eficaç.





Avalució de l'aprenentatge aconseguit

                Avaluació de l’aprenentatge aconseguit

                Com vaig expressar a la fitxa de disseny l’avaluació en aquesta activitat partia dels coneixements previs del nen, primer parlant amb la professora del nen em va dir que a l’escola era un nen molt treballador i respecte a la classe d’informàtica era un nen que li agraden molt les tecnologies i que les sap manejar força bé, a més durant les classes d’informàtica sempre es un dels primers en acabar els exercicis. Desprès amb la observació prèvia al inici de les sessions, quan el nen disposava d’una estona per familiaritzar-se amb el programa. Durant aquesta estona vaig poder observar que sap manejar correctament el ratolí i que no es nou que el nen utilitzi un ordinador. A més es un nen que jo coneix-ho al qual sempre li he deixat l’ordinador per jugar i ja sabia que a més de que en quan a l’ utilització i a la diversió no hauria cap tipus de problema.

                Durant l’activitat, sessió tras sessió l’avaluació va ser continua i sumativa, valorant els coneixements que va aprenen, la seva capacitat d’atenció, la seva motivació i actituts.

                En quan a coneixements el nen va aconseguir fer les activitats correctament i aquelles que s’equivocava tornava a intentar-ho, es a dir, era un nen que no es conformava en intentar-ho sinó que volia aprendre com es feia i fins que no ho aconseguia no parava d’intentar-ho. Penso que va ajudar la tecnologia perquè igual sense aquest recurs el nen s’hagués cansat de intentar fer-ho. Penso que durant l’activitat a aprés molt de com i per que s’utilitzen les regletes que era la solució al problema platejat durant aquest projecte.

                Pel que fa la seva capacitat d’atenció, va ser sorprenent veure a un nen tant petit concentrar-se tat i durant tant de temps, ja que no va perdré en cap moment l’atenció, doncs la tecnologia es un recurs que ajuda a que els nens mantinguin més l’atenció ja que es un recurs que els hi agrada moltíssim. Es a dir, va aconseguir tenir aquesta capacitat d’atenció durant el temps que va durar la sessió e inclús després d’acabar.

                Un altre factor avaluat va ser la motivació, cosa que no va faltar en cap moment, ni quan encertava ni quan fallava, ja que estava tant motivat pel sol fet de aprendre amb l’ordinador ,que no va fer falta que jo intervingués per manca de motivació.

                I per últim l’actitud, com ja he dit anteriorment l’actitud del nen va ser positiva en tot moment, des de el començament va estar receptiu en fer l’activitat, durant les sessions va anar millorant l’actitud doncs cada vegada se’l veia més content i més entregat en la seva realització. Per tant l’avaluació de l’actitud en aquet cas ha estat molt bona doncs el nen no ha demostrat el contrari.

                En general penso que sense la tecnologia l’activitat no hauria estat tant fluida, i el nen no crec que hagués estat tant concentrat i amb tant d’interès que si per exemple el recurs utilitzat en l’activitat fos un llibre o un foli.  Crec que la tecnologia es un dels recursos avui en dia, més útils i per els nens més eficaç, dons vivim en una societat de la informació i dels mitjans de comunicació on la tecnologia ens envolta i es el que els nens demanen.

DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS SEGUIT DE LA PART PRÀCTICA DEL PROJECTE

 El procés que vaig seguir va ser el que vaig plantejar a la fitxa del projecte, encara que com ja sabem una cosa es el que et planifiques i l’altre son els inconvenients o no alhora de posar en marxa les sessions. Com he plantejat a la fitxa en l’apartat de seqüenciació d’activitats es que es podia fer de dues maneres, un fent una sessió un dia, altre un altre...o les quatre activitats en un dia, durant quatre dies.

                Aquesta segona opció es la que vaig  escollir quan vam començar l’activitat, doncs el nen volia provar tot el que podia, i vaig decidir que seria una bona opció,  fer les quatre sessions el mateix dia ja que en aquestes edats no pots estar el temps que t’agradaria fent la mateixa ja que van perdent interès i motivació. Dos factors que volia conservar durant tota la activitat, i per aquesta raó vaig escollir aquesta metodologia i em va anar molt bé, degut a que el nen no perdia emoció ni interès per el que estava fent que era important per tal d’arribar al aprenentatge significatiu, des de una perspectiva constructivista.

                Com vaig comentar a la fitxa l’espai on realitzàvem l’activitat era a casa meva ja que era un lloc conegut per el nen on mostra sempre una actitud positiva i es un ambient relaxat i còmode per ell, cosa que era important per tal de realitzar l’activitat de manera fluida i positiva.

                Vaig començar a preguntar-li sobre les regletes, sobre que eren , perquè s’utilitzaven i com ja sabia el nen ja sap el que son les regletes però no sap el que es fa en elles, i aquí comença el joc. Li vaig explicar que jugaríem a un joc amb l’ordinador, la qual cosa ja el va emocionar i em va fer saber que les noves tecnologies no només li agraden sinó que li encanten, fet que va fer que encara tingués més ganes de començar a treballar; i vaig ajudar-li a que ell mateix encenès l’ordinador i buscarà el programa que estava al escriptori en un icona gran per tal de que el veies.

                A partir d’aquí, vam explorar el programa junts abans de començar amb la pròpia activitat, per tal de que es familiaritzes amb el programa i es mostres tranquil i segur, i fos ell mateix qui crearà el seu aprenentatge. Quan va tindre una estona per anar clicant a tot arreu, vam començar a treballar amb la primera sessió. Jo actuava només com a guia li donava una sèrie de directrius per conduir-li però era ell mateix era qui manejava el ratolí i qui realitzava sense la meva ajuda les activitats, ja que no em tenia que preguntar si així o així ja que el programa té un sistema de encert/error i el mateix programa et deia si estava bé o malament, i el nen mateix era qui tornava a fer-ho si s’equivocava fins que ho feia correctament.


Durant el primer dia el nen estava més inquiet perquè estava molt emocionat respecte a utilitzar el ordinador per treballar però tot i així, es concentrava en totes i cadascuna de les activitats, dons a més li encantaven aprenia jugant i això per ell era molt divertit.

·      


L’ordre de les sessions va ser igual que en la fitxa:


  Primer va fer comtes amb les regletes, descomptava i contava, i també va fer restes i sumes amb les regletes i encara que no les encertava totes quan ho feia es posava molt content. Li va resultar divertit, i va estar molt concentrat per tal de fer be les operacions.



·         
La segona part de l’activitat va consistir en ordenar les regletes. Primer tenia que ordenar-les en horitzontal i després en vertical, segons el seu valor o número, i de major a menor. D’aquestes l’activitat que més li va costar va ser la primer d’horitzontal a vertical ja quer primer de tot hem va dir que significava això, que no s’enrecordava.



·         La tercera sessió consistia en classificar les regletes segons el seu color i el seu número. Aquesta activitat li va resultar molt senzilla i dominava la situació sense que jo hagués d’intervenir. Degut a això volia fer-ho moltes vegades però teníem que seguir...

                                 
·         Per últim la quarta sessió consistia en ordenar les regletes de dues maneres o completant els buits o completant amb restes i sumes. Aquesta segona part va ser una mica més confusa perquè consistia en fer dues activitats alhora sumar o restar i ordenar-les. Però es va concentrar molt i va saber fer-ho correctament.



                Va resultar molt agradable la activitat dons el nen va mantindre una actitud positiva en tot moment, es concentrava molt com ja he dit i posava moltes ganes alhora de realitzar-les, encara que s’equivoqués tornava les vegades que fossin falta a fer-ho fins que ho aconseguir-ho. Va mostrar en tot moment interès i motivació i no va necessitar molt la meva ajuda, com ja he dit abans jo feia de guia en l’activitat, però ell mateix ho feia tot solet.

                Després de acabar amb l’activitat el nen no volia parar de jugar així que el vaig deixar una estona més fins que es va cansar de tant pensar. Va resultar un activitat molt divertida per ell i molt interessant per mi.